1. Home
  2. /
  3. Restaurant del món

Aquesta experiència és una aportació de Benajmí Moliné Fusalba.

Restaurant del món, eduquem per la pau mundial

Joc de rol que planteja una situació de desigualtat entre els participants a partir del menjar com a fil conductor. A un primer nivell, implica emocionalment l’alumnat perquè genera una situació de conflicte i ajuda a entendre el concepte de violència estructural. A nivell de CM i CS, planteja la situació de desigualtat nord-sud amb tot l’ampli ventall de condicionants i implicacions que conformen aquesta desigualtat.

Objectius:

  • Entendre, des de la implicació emocional, els conceptes de desigualtat i discriminació com a fonts de violència estructural.
  • Estimular la recerca d’estratègies per a la resolució de conflictes dins del propi grup.
  • Relacionar les nostres actuacions a nivell micro amb la seva repercussió en el nivell macro. Jo/grup, família; grup/escola; nosaltres/barri, poble; nosaltres/món.
  • Afavorir la capacitat d’anàlisi, estimular l’empatia amb el tercer i el quart món, afavorir una actitud de compromís i de presa de decisions de grup per intentar canviar l’estat de coses.

Edat:

Es pot adaptar als diferents nivells. Al Cicle Superior d’Educació Primària. És on es poden desenvolupar tots els aspectes del context global.

Aquí s’exposa des de l’experiència de sisè  amb un grup de 25 alumnes.

Plantejament:

Prèvia: Uns dies abans ens hem assegurat que l’alumnat entén la idea de rol en el context del joc. Se’ls recorda que en un joc de rol cadascú ha de cenyir-se al seu paper fins al final. Com fan al pati, o en el context de l’esport.

Disposem 4 taules, un/a cambrer/a (un membre del grup), i un/a policia (ha de tenir ascendència sobre el grup per si es compliquen les coses).

A cada taula li assignem un color.

  • Taula identificada amb el color vermell: Taula del país més ric. EUA… (4 persones): parem taula amb tot luxe de detalls. Estovalles i tovallons de roba, plats, copes i coberteria la més completa possible, unes espelmes i música suau. Un gerro d’aigua.
  • Taula identificada amb el color blau: Taula d’un país-continent mitjà. Europa… (4 persones): Tovalles i tovallons de paper, plat, got, cullera, forquilla i ganivet. Un gerro d’aigua. No li falta res necessari, però ha de quedar clar que el seu estàndard està per sota de la
    vermella.
  • Taula identificada amb el color groc: Taula d’Àsia (11 persones): Doble espai que les anteriors. Cinc cadires. Tres
    plats. Dos gerros d’aigua.
  • Taula identificada amb el color verd Taula d’Àfrica (6 persones): Doble espai com la d’Àsia. Buida. Sense cadires.El cambrer/a serà el mestre de cerimònies. És l’únic que sap l’objectiu del joc, l’estratègia que farà servir i el que representa cada taula.
    Els convidats i convidades es reuneixen fora del restaurant i, després d’una benvinguda formal al restaurant per part del policia/membre de seguretat, els alumnes reben, un per un, aleatòriament una targeta de color. No s’explica RES del joc.
    Només saben des del dia anterior que són convidats (en el nostre cas) a esmorzar.

Per tant, ningú aquell dia porta el seu esmorzar habitual.

Ingredients:

Taula vermella. 4 cacaolats, 4 croissants de xocolata, vuit
magdalenes, una bossa de patates xips, 4 coca-cola, cacauets, pipes. Taula
blava: vuit magdalenes, una bossa de patates xips, coca-cola de litre, cacauets,
pipes. Taula groga: cacauets i pipes. Taula verda: pipes.

Desenvolupament:

Després de la salutació de benvinguda i el repartiment de targetes per part de Seguretat, el cambrer/a crida, cerimoniosament, els membres de la taula vermella. Entra amb ells i els acomoda, sempre amb moltes atencions. Després crida els de la taula blava igual de servicial. Després, la resta rep el permís per entrar sense fer massa soroll per no destorbar els que ja estan ben asseguts, amb un to una mica sec i preventiu per part del de Seguretat, demostrant que els té en inferior estima. Que no se’n fia, vaja. Fa algun comentari sobre com van vestits, o pentinats per entrar en un lloc de categoria com aquest.

Entren i se situen a la taula que els pertoca d’acord amb el color de la targeta.
A partir d’aquí el cambrer comença a servir amb parsimònia i provocació estudiada la taula vermella. Després, la blava. Finalment, com qui dona menjar
a les gallines, posa cacauets i pipes a la groga, i pipes a la verda. Això és tot.

Els rics van menjant. Els pobres es desesperen i, de tant en tant, reben del cambrer una ració mínima de pipes o cacauets. Si sobra menjar a les taules dels rics el cambrer el llença a les escombraries, estratègicament situades, ben
visibles.
El/la policia vetlla perquè els pobres no traspassin la frontera ni importunin els rics (després servirà per comentar el tema de les pasteres, immigració il·legal,
etc.). Segurament el conflicte pujarà de to. Els rics poden, si se’ls acut, anar a les taules dels pobres a fer caritat, compartir… (viatges solidaris, cooperació internacional, mal anomenat turisme solidari…)

És molt interessant que hi hagi un o diversos observadors externs que no intervenen en el joc.

Si el baixem de nivell, podem suavitzar la radicalitat de les situacions i fer tres grups en lloc de quatre, per simplificar la comprensió de la posada en escena. I centrar-nos més en l’aspecte personal i emocional de l’experiència. Com l’hem patit, com l’hem viscut. Què hauria de canviar.

Conclusions:

Quan acaba el joc la gent acostuma a estar molt alterada.
Deixem una estona d’esbarjo, que es relaxin una mica i que prenguin distància.
Assemblea:
Primer, per centrar i posar nom a les emocions i sentiments que cadascú ha viscut, cada alumne/a fa una valoració personal per escrit contestant un qüestionari. Es pot fer directament oralment.
Seguidament, s’evidenciarà el conflicte real creat en el grup.

En una primera roda de paraules cadascú explica com s’ha sentit, i concreta els sentiments més intensos: ràbia, impotència, enveja, injustícia, vergonya, mala consciència,
denúncia, revenja, indiferència…
Entre tots descriuen i denuncien la posada en escena i denuncien les causes del conflicte que s’ha creat. Segurament apareixeran els retrets entre uns i
altres. L’observador/ors explica els comportaments que s’han donat a nivell global, de grups i de persones. El cambrer/a aporta, també, la seva visió neutral, des de fora.

És important fer veure que altres actors en les mateixes
circumstàncies haurien actuat de la mateixa manera.

Les circumstàncies condicionen la nostra manera de fer.
Després es verbalitzaran les possibles actuacions alternatives que haguessin pogut evitar la injustícia viscuda; qui queda amb mala consciència, o se sent molt perjudicat acostuma a demanar una segona oportunitat canviant els rols.
Se’ls fa veure que per a milions de persones aquesta segona oportunitat no existeix.

Finalment, el grup arriba a transcendir la situació personal viscuda i a entendre “des de dins” el problema global que denunciava el joc i es planteja possibles solucions.

Si podem arribar a “Què hi podem fer nosaltres”, haurem tancat el cercle.

Activitat desenvolupada a l'escola Jungfrau de Badalona (2010)

Últimes novetats:

Cursos reconeguts

Reconeixement: totes les nostres activitats estan reconegudes pel Departament. (excepte els cursos d’idiomes i d’oposicions)

Subvenció: Alguns cursos de les escoles d’estiu estan subvencionats pel Departament.

Premi AprènOnline

A les millors activitats didàctiques

Col·laboracions

Per veure les entitats que col·laboren amb nosaltres, clica aquí.