Cursos d’idiomes per a tots els públics

L’Ignasi i l’anglès: una aposta de futur L’Ignasi, malgrat tenir 50 anys, va decidir fa cinc anys començar a estudiar anglès. Tot i que molts li deien que, per la feina que feia, no li calia aquest esforç, ell tenia clar que aprendre un nou idioma mai és en va. Amb el pas del temps, la seva empresa va començar a valorar aquesta iniciativa. Quan van aplicar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), les seves habilitats lingüístiques van marcar la diferència. Mentre alguns dels seus companys van perdre la feina, ell va poder quedar-se perquè sabia contestar trucades en anglès, oferint un valor afegit a l'empresa. Gràcies a la seva determinació i a l'esforç constant, l’Ignasi no només va conservar la seva feina, sinó que també va guanyar confiança i va obrir-se noves oportunitats professionals. Aquesta experiència li va demostrar que mai és tard per aprendre i que invertir en la formació sempre és una aposta segura pel futur.

El fill de la Rita s’ha aparellat amb una persona alemanya, la Hanna. Amb ganes d’acostar-s’hi i establir una millor relació, la Rita va decidir començar a estudiar alemany. Segons explica ella mateixa: "Abans m’entenia amb la Hanna a base de gestos i ganyotes. Però des que puc dir algunes frases senzilles com ‘bon dia’, ‘què tal?’ o ‘m’agrada’, sento que hi ha una connexió més profunda entre nosaltres." Malgrat que encara no es veu capaç de mantenir una conversa fluida, la Rita nota que la seva voluntat d’aprendre l’idioma ha tingut un impacte positiu en la seva relació. Creu que la Hanna la valora i la respecta més pel fet d’esforçar-se a entendre la seva cultura i llengua. Aquest aprenentatge no només li ha obert una porta a la comunicació, sinó que també ha enfortit els llaços familiars, fent-la sentir més integrada i segura en aquest nou entorn multicultural.

L’Eduard està a punt de fer 60 anys i, des de fa temps, viu amb una preocupació constant: a la seva família hi ha hagut molts casos d’Alzheimer, i tem que ell pugui seguir el mateix camí. Decidit a fer tot el possible per prevenir-ho, va buscar consell mèdic i li van recomanar exercitar la ment amb activitats de gimnàs cerebral. Entre les opcions, li van suggerir aprendre un nou idioma, una pràctica que estimula la memòria, la concentració i les capacitats cognitives. Inicialment, va triar el francès, pensant que li seria més fàcil per la seva similitud amb el català. Però aviat es va adonar que la familiaritat no representava un repte prou estimulant per a la seva ment. Així doncs, va decidir canviar de rumb i va començar a estudiar rus, un idioma que li exigeix més esforç i atenció, amb una estructura gramatical i un alfabet totalment diferents dels que coneixia. Amb el temps, s’ha adonat que aquesta decisió no només l’ajuda a fer prevenció, sinó que també li proporciona una gran satisfacció personal. Descobrir una nova cultura, entendre les expressions russes i desxifrar el seu alfabet li ha obert un nou món ple d’estímuls i reptes. L’Eduard, lluny de veure aquest aprenentatge com una obligació, l’ha convertit en una passió. Cada paraula nova que aprèn li dóna confiança i li fa sentir que està fent una passa important cap a un futur més saludable i ple de noves oportunitats.

La Marga, apassionada del món de les puntes de coixí, va decidir inscriure’s a una trobada internacional de puntaires que se celebrava a Lugo. Confiada en el seu domini del castellà, pensava que no tindria cap problema per seguir les activitats, fer contactes i gaudir plenament de l’experiència. Però la seva sorpresa va ser majúscula quan, en arribar-hi, es va trobar que totes les xerrades, debats i tallers es feien íntegrament en anglès. De sobte, expressions tècniques, explicacions detallades sobre patrons i discussions sobre tècniques innovadores quedaven fora del seu abast. Es va adonar que, malgrat la seva experiència en el sector, la barrera lingüística li dificultava aprofitar al màxim la trobada i interactuar amb participants d’altres països. Lluny de desanimar-se, la Marga va prendre aquell contratemps com un repte. Va intentar seguir les explicacions amb l’ajuda d’algunes companyes que parlaven una mica de castellà i va prendre nota de les paraules clau per buscar-les més tard. A més, es va proposar aprendre anglès per estar millor preparada per a futures trobades internacionals. Després d’aquella experiència, la Marga s’ha inscrit en un curs d’anglès i practica cada dia amb tutorials i vídeos relacionats amb la seva passió. Ara té clar que dominar l’anglès no només li obrirà portes en el món de les puntaires, sinó que també li permetrà conèixer gent d’arreu i compartir els seus coneixements amb més confiança.

En Joan i la Ramona: la importància d’aprendre italià La filla d’en Joan i la Ramona, la Judit, fa temps que viu a Itàlia. Cada cop que la visitaven, no s’havien preocupat gaire per la barrera idiomàtica. Com que sempre estaven amb ella, no els calia saber italià, i mai no havien sentit la necessitat de relacionar-se amb ningú més. Per a ells, el més important era gaudir de la companyia de la seva filla i aprofitar l’estada sense complicacions. Tanmateix, una situació inesperada va capgirar aquesta comoditat. La Judit va haver de ser ingressada a l’hospital per unes molèsties als ronyons, i de sobte, en Joan i la Ramona es van trobar completament desemparats. Ni ell ni ella eren capaços d’entendre el que els metges explicaven sobre el diagnòstic, les proves necessàries o el tractament. Se sentien impotents i preocupats, depenent totalment de la bona voluntat d'un traductor que els ajudava a entendre la informació mèdica crucial. Aquest episodi els va fer prendre consciència de la importància de conèixer l’idioma del país on viu la seva filla. Adonar-se que, en moments crítics, no es podien comunicar els va fer sentir vulnerables i els va convèncer de la necessitat d’actuar. Així doncs, de tornada a casa, van decidir inscriure’s a cursos d’italià amb l’objectiu de poder defensar-se millor en futures visites. Ara, aprendre italià s’ha convertit en una prioritat per a en Joan i la Ramona, no només per estar preparats per situacions d’emergència, sinó també per poder integrar-se millor a la vida quotidiana del país i establir noves relacions. A poc a poc, van adquirint vocabulari i comprensió, i amb cada nova paraula que aprenen, se senten més segurs i més a prop de la seva filla i de la cultura que l’envolta.