Decàleg de la bona docència
- No castiguem mai en públic, a vegades castiguem a una criatura o no tanta criatura a l’aula perquè serveixi d’exemple a la resta. Però la víctima, tant si és culpable que se’l castiga com si no, haurà perdut tot el respecte vers nosaltres.
- Felicitem sempre en públic, de què serveix fer les coses ben fetes si no hi ha un reconeixement social. Haurem guanyat en respecte.
- No amenacem si no som capaços d’aplicar l’amenaça. A vegades ens pensem que l’amenaça solucionarà el tema que tenim entre mans, i no és així i no és possible o no ens atrevim a aplicar l’amenaça.
- Abans d’aplicar una amenaça pensem bé les conseqüències. A vegades, apliquem un càstig, i no se soluciona i hem d’anar més lluny, i potser ens crea un problema.
- La o el millor docent és qui explica i treballa el que té programat i tothom supera els objectius. És molt corrent trobar docents que es vanaglorien de les poques persones que han superat un examen que ha fet. (Sense comentaris).
- Els i les docents treballen amb i per l’alumnat, no contra l’alumnat. A vegades veiem docents que busquen alguna errada d’algun/a alumne/a per poder-lo castigar, sense que suposi cap benefici per la persona en qüestió,
- Un docent mai ha d’actuar sota venjança. Se suposa que som persones adultes, i qui tenim al davant són persones en desenvolupament. Sempre hem d’estar al seu servei.
- Mai s’ha de dir un NO a un/a alumne/a si no és prou justificat. Els docents estem al servei de l’alumnat, i sempre hem d’escoltar i mirar de comprendre el que ens demanen, hem de mirar de posar-nos al seu lloc, amb tota la motxilla emocional que porten alguns/es.
- Assertivitat, ni el llenguatge autoritari ens farà aconseguir respecte, en tot cas, por, ni el llenguatge massa passiu.
- Respecte. Sempre que un/a docent respecta el seu alumnat, aquest li correspon amb el mateix respecte.