L’Ignasi, tot i tenir 50 anys, en fa 5 va començar a estudiar anglès.
Li deien que per la feina que feia, no calia aquest esforç.
Però, amb el temps, l’empresa h va valorar, i quan van aplicar un ERO, ell va seguir (millor que altres companys) sabia contestar el telèfon en anglès.
El fill de la Rita s’ha aparellat amb una persona alemanya, i va començar a estudiar alemany.
Paraules d’ella:
Abans m’entenia amb la Hanna amb gestos i ganyotes, d’ençà que puc dir, bon dia, què tal, m’agrada, … em sento més propera a ella.
Tot i que encara no puc expressar-me per mantenir una conversa, crec que m’estima i em respecta més.
La filla d’en Joan i la Ramona està vivint a Itàlia, quan hi van, no els cal saber italià, ja que només estan amb ella i no els importava gaire relacionar-se amb ningú més.
Però la Judit, la filla, la van ingressar per unes molèsties als ronyons. Ni la Ramona ni en Joan es van poder comunicar amb el servei mèdic. Van haver de buscar un traductor per entendre-ho tot.
Ara s’han inscrit a cusros d’italià.
L’Eduard voreja els 60 anys. A la seva família hi ha hagut molts casos d’Alzheimer, ell té por que no li passi e mateix.
Li han dit que ha de fer gimnàs cerebral, i li van aconsellar aprendre un idioma. Va començar amb el francès, però com que s’assemblava molt al català, s’ha passat al rus.
A part de fer, prevenció, li agrada aprendre.
“A la meva escola només vaig aprendre anglès, i vaig pensar “Com és que el francès, estan tant a prop no en sé res”, i he començat per l’inici. M’ho passo bomba.
Vaig fer un Erasmus i van estar amb nois i noies de diferents països. Jo sabia una mica d’anglès, però em pensava que com vaig marxar amb 3 nois de la meva universitat, ja ens entendríem. Total, tothom parlava anglès i no vaig poder intervenir massa, i amb el que m’agrada parlar!
La Marga es va inscriure a una trobada internacional de puntaires que es feia a Lugo, va pensar que com que domina el castellà, no hi hauria cap problema. La sorpresa va ser quan tota la trobada; xerrades, debats… es van fer en anglès.